top of page
jordi_miro a mida gran.jpeg

Jordi
Miró
Martínez

“Vull una URV que posi les persones al centre, compromesa amb el coneixement i estimada per la seva manera de cuidar i transformar la societat”

Vaig néixer a Reus, però és a la Ribera d’Ebre on arrela bona part del que m’identifica: la manera de mirar el món, el valor de l’esforç i la voluntat de contribuir al bé comú. Em vaig formar en Psicologia a la Universitat de Barcelona (Campus de Tarragona), vaig obtenir el doctorat a la Universitat Autònoma de Barcelona (1993) i vaig completar la meva formació amb un postdoctorat a dues institucions de referència: la New York University i la University of California, San Francisco. Després d’un breu pas per la Universitat de les Illes Balears, em vaig incorporar a la Universitat Rovira i Virgili l’any 1999, on he desenvolupat el gruix de la meva activitat docent i investigadora.
 
A la URV, he impartit docència a diverses titulacions (Psicologia, Magisteri i Infermeria) amb la voluntat de construir un espai sòlid i rigorós en l’àmbit del comportament humà i la salut. Vaig impulsar el Màster en Psicologia Clínica i de la Salut, primer com a títol propi fa més de 20 anys i avui consolidat com a màster oficial, que coordino des dels inicis. Aquest programa s’ha convertit en un referent, oferint una formació amb rigor científic i una clara vocació humanista.
 
La meva recerca s’ha centrat en el dolor crònic, especialment en la població infantil i juvenil. Coordino el grup ALGOS, reconegut com a grup consolidat per la Generalitat de Catalunya i origen de la Càtedra de Dolor infantil de la URV. Lidero també dues xarxes de recerca: la Red Española de Dolor Infantil (REDIN) i la International network on Chronic Pain in Childhood (IN-ChildPain). He dirigit 16 tesis doctorals i actualment n’estic dirigint 7 més. La meva activitat ha estat reconeguda amb dues distincions ICREA-Acadèmia i, des de 2019 he estat inclòs en el rànquing de la Universitat de Stanford dels investigadors més influents (Top 2%). He estat el primer -i fins ara únic- investigador de l’Estat escollit conseller de la International Associationfor the Study of Pain i presideixo el comitè científic del Congrés Mundial de Dolor del 2028.
 
Crec en una recerca amb ànima, útil i amb impacte social. A la URV, he promogut la Unitat per a l’Estudi i Tractament del Dolor, llavor de l’actual Programa de tractament del dolor crònic infantil de l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus. També coordino projectes de cooperació en països de Llatinoamèrica i el Carib per enfortir capacitats locals en salut mental i dolor crònic per ajudar la població amb pocs recursos.
 
A més, he estat coordinador d’àrea, membre de la Junta de Facultat i del Patronat de la FURV, i impulsor d’iniciatives docents i científiques que avui són part del patrimoni de la universitat. He intentat contribuir a fer créixer una universitat que combina proximitat i ambició, i que entén que l’excel·lència només té sentit si és compartida. Em mouen valors com la igualtat d’oportunitats, el treball rigorós, la cura de les persones i la convicció que el coneixement ha d’ajudar-nos al procés de transformació social.

Vull ser Vicerector de Recerca

En una universitat moderna, el Vicerectorat de Recerca ha de ser un espai central de lideratge acadèmic i estratègic, capaç d’orientar la recerca institucional cap a l’excel·lència, l’impacte i la rellevància social en un entorn científic cada vegada més competitiu, interdisciplinari i global.

El Vicerectorat de Recerca ha d’actuar com a motor d’anticipació, coordinació i alineació institucional, amb capacitat per identificar àmbits prioritaris, promoure aliances internes i externes, i crear les condicions perquè la recerca de qualitat pugui créixer de manera sostinguda. Aquesta ambició només és possible si entenem la recerca com un esforç col·lectiu. No la sosté només el PDI, sinó també, de manera decisiva, el PTGAS i els equips tècnics, que fan possible que les idees es transformin en projectes viables i ben executats. Alhora, la recerca ha de ser també un espai de formació i transformació; ha d’impregnar l’experiència de l’estudiantat. Una universitat que investiga bé és també una universitat que forma millor, perquè ensenya a fer preguntes, a pensar críticament i a construir respostes noves. 
 
Àrees competencials:
• Oficina de Suport a la Recerca
• Oficina de Gestió de Projectes de Recerca

bottom of page